"Ni nosotras ni intramuros"

Acabo de trobar un article a Internet molt interessant que parla sobre l'utilització dels blogs en una presó de dones a Texeiro i he cregut que estaria bé que us el fes saber. Així doncs, veurem l'àmplia extensió que tenen els blogs i la gran ajuda que pot ser per alguns.
Es tracta de dones adultes, "incultes i víctimes de la pobresa" que viuen a la presó i que reben educació gràcies al voluntariat d'algunes persones que estan disposades a donar-se, entregar-se i a educar en condicions adverses. Les dones empresonades, amb l'ajuda dels educadors, han realitzat un blog a mode de treball que li han posat per nom: "Chicass10". Aquest és especial ja que a la presó no hi ha connexió a Internet; però elles igualment escriuen el que pensen i així, els educadors ho publiquen al blog del qual després imprimeixen els articles i els seus comentaris per tal que les dones el puguin llegir. Així, interaccionen en certa manera amb el món exterior.
Per tant, ens hem pogut adonar que per aquestes dones, la creació i la utilització del blog els hi serveix per poder pujar-se el nivell d'autoestima tot motivant-se pel seu aprenentatge, ja que cada comentari que reben d'altres blogs de l'exterior els hi serveix de mirall per conèixer i per saber com són vistes des de fora.

PD: Aqui teniu un video d'una entrevista d'una "Chica 10" a un dels educadors voluntaris, en aquest cas, a la Pilar Mingote, presidenta de la ONG "Intramuros" que parla sobre què és aquesta associació i com funciona. És força interessant, us el recomano. Ja em direu què us ha semblat.
També us faig un enllaç al blog d'aquestes dones. Com ja sabeu, també podeu deixar-hi comentaris. Està molt bé!!

"Comunicar amb presentacions"

Avui el nostre grup de NTAE, format per l'Adriana Miralles, la Carla Ruaix, l'Anna Murall, la Jordina Trilla, la Marta Hurtado i jo, hem fet l'última entrevista amb el nostre tutor. Amb ell, hem revisat i avaluat tot el nostre procés evolutiu del treball "COMUNICAR AMB PRESENTACIONS" des de començaments fins avui i ens hem adonat dels errors comesos, d'allò que hem après alhora que també d'allò que hem millorat. Jo, com a membre del grup, podria dir que finalment, aquest ha estat un treball que ens ha ajudat a conèixer diferents maneres de comunicar amb presentacions, ja sigui fent un mural i penjar-lo als passadissos de la facultat o bé enganxar-los al carrer per tal que atreguin i impactin als receptors aconseguint així l'objectiu que aquests desitgin. Així mateix, no és necessària la disposició d'un projector per comunicar allò que vols. Tanmateix, una altra manera de comunicar amb presentacions, nosaltres que serem mestres, podria ser la realització d'una història o d'un conte creat pels nens i nenes de l'aula o bé nosaltres mostrar-los la història o el conte tot remarcant així aquelles paraules, sons o imatges que creguem més importants.
Així com veieu una mica, la frase comunicar amb presentacions dóna molt de sí i nosaltres hem d'aprofitar-la per poder treure'n profit, sobretot pel nostre futur com a mestres, ja que haurem de saber recursos per intentar comunicar als nostres alumnes allò que volem de manera innovadora i creativa.

Això és educar o jugar?

Hola a tots!!
Com han provat les vacances de Nadal? Espero que tot hagi anat molt bé.
La veritat és que després de pensar quin tema podria posar al blog per reflexionar sobre la influència de les Noves Tecnologies als infants, vaig escollir aquest: l'utilització del mòbil a l'inici de l'etapa de Cicle Inicial.
Per això, creieu que comprar un mòbil a nens d'aquestes edats és educar? o més aviat penseu que és una juguina per a ells?
Personalment crec que, encara que no hi hagi una edat concreta per tenir mòbils, a aquestes edats un nen no hauria de tenir un de real, ja que no el necessita perquè sempre ha d'estar acompanyat per un adult que es faci responsable d'aquest. També és cert que a aquestes edats un nen quan veu un telèfon mòbil es pensa que es una joguina i per tant, no sap per a què serveix. En tot cas, si un nen ha d'estar localitzable per alguna raó, hauria d'estar acompanyat per un adult que tingués un mòbil per tal que pugués trucar als pares en qualsevol cas.
Per això, esteu d'acord en què les Noves Tecnologies com el mòbil, a certes edats "prematures", no sigui addient perquè no contribueix en l'educació del nen que el té?